VA SER BONA LA CASCA?

Dilluns matí vaig demanar a l'alumnat: va ser bona la casca? com us la vau menjar?

La meva intenció era constatar el que ja imaginava, ningú va saber que era UNA CASCA.

La casca segons la definició que trobam en el diccionari català-valencià-balear de FRANCESC DE BORJA MOLL, és: "Espècie de coca circular foradada en el centre, feta de pasta ensucrada i untada d'ou (Morella, Cast., Val., Llíria, Gandia, Mall., Men.); cast. casca. Fer casques, crespells, bescuyt blanch, Mostassaf 16. Publicaren lo pragó privant los bascuiters que no poguesan fer corbasas, cascas, cocas, buñolls, doc. a. 1759 (BSAL, xxi, 357).
Fon.: káska (val.); káskə (Inca, Ciutadella)."

Senzillament s'elabora amb la mateixa pasta que les ensaïmades menorquines a la que hi afegirem una mica d'essència d'anís. També podem dir que és la mateixa pasta que la coca de confits del dia de Reis, el que ho diferencia es la forma: coca circular foradada en el centre i que es menja pel Rams a Ciutadella. És pot menjar sola, motllada en llet o en xocolata desfeta.

Avui en dia s'ha perdut molt la costum de menjar casques i només la fan divendres i dissabte del Rams  i uns pocs forns.

No la podem confondre mai amb la casca valenciana, que és típica del dia de Reis i s'elabora amb massapà. L'única semblança és que prové de la denominació morisca.